1 1 v. tr. [LC] Fixar, subjectar. Van aferrar el jou als bous. 1 2 v. tr. [LC] [TRA] En nàut., amarrar (la vela plegada) sobre l'antena, la verga o la botavara. 1 3 v. tr. [TRA] Fixar fortament (l'àncora d'una embarcació) al fons. 1 4 v. tr. [TRA] Afermar 2 1. 1 5 v. tr. [HIH] Subjectar (un vaixell) al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l'abordatge. 1 6 v. tr. [LC] Enganxar 2. 2 v. intr. [LC] Una planta o un empelt, arrelar. 3 1 v. intr. pron. [LC] Agafar-se fortament a una cosa. Em vaig aferrar a un pal per no caure. 3 2 v. intr. pron. [LC] No poder separar-se o deseixir-se (d'algú o d'alguna cosa). S'aferra a la seva dona. S'ha aferrat als antics costums i no vol canviar. 3 3 v. intr. pron. [LC] Obstinar-se (en una cosa). S'aferra a la seva opinió. S'aferrava a la seva i no acceptava cap suggeriment.
